Comentari crític del currículum d’educació artística

Segons el text de Mar Olivé, l’educació artística s’ha abordat de maneres diferents al llarg de la història; segon els objectius perseguits i la concepció de l’art de l’època.

Per aquest motiu, la reflexió i la existència del currículum en aquest camp, és a dir, que pretenem amb l’educació artística i com ho aconseguirem, és fonamental per a qualsevol docent. És amb aquestes preguntes que els docents ens adonem si estem sent coherents entre el que volem i entre el que realment volem fer a les aules.

Segons Gimeno Sacristan a l’article”¿Qué significa el currículum?(2010) El currículum ens ajuda a desplegar i concretar les competències bàsiques de l’àmbit artístic(visual, plàstica, música i dansa) per a l’educació primària; és una eina de regulació de les pràctiques pedagògiques, un instrument per a la discussió sobre la nostra realitat educativa, que defineix i condiciona el context educatiu ,un pacte social i un diàleg entre l’escola i l’entorn.També és el marc polític i normatiu que engloba les diferents mirades educatives, socials i polítiques .

Ester Forné i Rubén  Satorra(2023) Les propostes educatives en l’àmbit artístic han de crear situacions que motivin l’alumnat a crear les seves pròpies produccions artístiques a partir d’expressió d’idees, sentiments i sensacions, mitjançant la utilització creativa de diferents codis,eines,instruments i materials,mitjans,programes, aplicacions i tècniques culturals i artístiques.És fonamental que l’exploració dels diversos llenguatges artístics i de les diverses disciplines de manera pràctica, a més de l’aproximació a les propostes artístiques ja existents, .

Els elements que componen el currículum donen informació relativa a la gradació de l’assoliment de les competències de l’àmbit artístic al final de cada etapa educativa. Aporta també els continguts claus associats a cada competència i les orientacions metodològiques per a l’aplicació a l’aula.

A l’etapa d’educació primària, Educació Artística és una àrea de gran rellevància, ja que inclou les dimensions sensorial, intel·lectual, social, emocional, afectiva, estètica i creativa. Per aquest motiu, es generen mecanismes que permeten desenvolupar en l’alumnat diferents capacitats amb una projecció educativa que influeix directament en el seu desenvolupament integral. L’Educació Artística afavoreix la millora de l’atenció, estimula la percepció, la intel·ligència, la memòria a curt i llarg termini i potencia la imaginació, l’emotivitat i la creativitat. La podem considerar una eina poderosa de canvi social que promou la conscienciació i a l’ensenyança de les arts també tenen molt present al currículum educar i donar els coneixements als alumnes que els permetin evitar estereotips, mitificacions i prejudicis etnocèntrics per tal de poder construir a través dels aprenentatges adquirits una societat més sostenibles, justa i igualitària.

Buscant informació sobre el currículum he trobat el desplegament del currículum anterior Currículum 119/2015 i he observat que una de les diferencies entre els dos és que les dimensions que s’en parla al currículum 119/2015 en el currículum actual es treballen de forma transversal.

Al document del desplegament de les Competències bàsiques en l’àmbit artístic del Curriculum del 2016, es pot observar que es dividien els aprenentatges en dimensions i dins d’aquestes dimensions hi havia estructurades unes competències; en total 9, de les 4 que hi ha al currículum actual.

El desplegament curricular del 2016 aportava 3 dimensions i 9 competències que explico a continuació citants aquest document:

  1. Percepció, comprensió i valoració: inclou les competències que fan que una persona adopti una actitud activa i conscient davant les realitats visuals i sonores existents a l’entorn natural i cultural. En resum, com a altres àmbits, si l’infant sap interpretar el que l’envolta serà capaç de valorar i gaudir d’aspectes estètics que en formen part i serà un adult capaç de participar de manera activa i creativa , del patrimoni artístic i les diverses vessants de la contemporaneïtat artística.
    • Competència 1. Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual i sonora de l’entorn natural i cultural.
    • Competència 2. Utilitzar elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i musical i estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques.
    • Competència 3. Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artístic proper, de Catalunya i d’arreu.
    • Competència 4. Comprendre i valorar elements significatius de la contemporaneïtat artística
  2. Interpretació i producció: La interpretació i la producció tenen el principal objectiu de que les persones s’expressin i comuniquin utilitzant el llenguatge de les arts.
    • Competència 5. Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques i eines artístiques per expressar[1]se i comunicar-se.
    • Competència 6. Interpretar música vocal i instrumental amb els elements i recursos bàsics del llenguatge musical.
    • Competència 7. Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic per expressar-se, interpretar i comunicar-se
  3. Imaginació i creativitat: segons el currículum, la imaginació i la creativitat són inherent en els humans i es poden desenvolupar i aprendre. Les arts nodreixen d’aprenentatges i reptes que són una base per preparar a les persones en la capacitat d’innovar.
    • Competència 8. Improvisar i crear amb els elements i recursos bàsics dels diferents llenguatges artístics.
    • Competència 9. Dissenyar i realitzar projectes i produccions artístiques multidisciplinàries

La presència de competències en el currículum ha implicat canvis necessaris en el què, el com i el perquè ha d’aprendre l’infant; i a l’hora també canvis en el rol que ha de tenir el mestre a l’aula. oportunitats per encarar problemàtiques ecosocials actuals, des de la perspectiva de la sostenibilitat i la superació de visions etnocèntriques.

El currículum d’educació artística és una eina on els docents poden extreure tots els elements necessaris per posteriorment programar les situacions d’aprenentatge que treballaran amb els alumnes; per aquest motiu una bona interpretació del currículum aporta al docent una bona gestió de la programació a l’aula i garantir una progressió adequada dels aprenentatges en els alumnes segons la seva etapa educativa.

L’àmbit curricular de l’educació artística al currículum actual està desglossada en 4 competències específiques i es associades que explico a continuació citant el document del Departament d’Educació(2022)

  1. Descobrir propostes artístiques de diferents cultures, èpoques i estils mitjançant la percepció conscient de la realitat visual i sonora de l’entorn natural, social i cultural
  2. Investigar i analitzar les diferents manifestacions cultural i artístiques i els seus contextos, emprant diversos canals i mitjans d’accés a la informació de manera responsable i crítica.
  3. Experimentar i crear amb les possibilitats i qualitats del so, la imatge i els mitjans digitals per expressar i comunicar coneixements, idees, sentiments i emocions.
  4. Dissenyar, elaborar i difondre produccions culturals i artístiques de manera creativa i col·laborativa per desenvolupar el sentit de pertinença i la consecució d’un resultat final.

El desplegament actual està acompanyat també d’uns indicadors que tenen diferents graus d’assoliment en funció del nivell i que tenen com a l’anterior currículum una gradació en funció de la maduresa de l’infants.

Les competències actuals estan acompanyades de continguts definits per a facilitar que els docents siguin conscients de quins coneixements concrets han d’adquirir els alumnes. Per exemple; dins de les competències 1 i 2 un contingut a treballar a tots els nivells seria l’Exploració i interpretació de l’entorn que es podria treballar per exemple treballant el patrimoni cultural proper fins al final de 2n i el patrimoni universal des de tercer a sisè.

Crec que aquesta concreció facilita la interpretació del currículum als docents i no deixa lloc a interpretacions molt subjectives segons la formació específica que el docent que imparteix l’assignatura.

Una de les febleses que segons “La carta de les arts a l’educació” especifica que hi ha un compromís molt feble per part de les administracions per tal de que el currículum es pugui desplegar amb totes les recomanacions i hi ha una manca de finançament real per part de les administracions per l’educació artística.

També al mateix document es diagnostica com una feblesa la manca de recursos per adaptar els materials i el suport als docents que materialitzen el currículum. Segons el documents caldria augmentar aquests recursos per tal de garantir el suport suficient per l’educació artística així com la formació continua als docents per al mateix àmbit.

També caldria interrelacionar més l’ambit artístiques amb altres àmbits curriculars per tal de promoure una interdisciplinitat. D’aquesta forma es podria establir una visió més enriquidora de l’aprenentatge dels alumnes.

Cal potenciar més els projectes en equip, pràctics i on es fomenti la creació individual dels alumnes adaptant el currículum a les diferents capacitats i dimensions culturals dels alumnes per fomentar una educació més inclusiva. Tot i que potser aquest repte no seria només de l’educació artística; es podria establir a tots els àmbits curriculars i és on encara queda un gran recorregut de feina per fer per part de les administracions per tal de dotar dels recursos humans i materials suficient perquè els docents puguin treballar amb l’alumnat als seus centres educatius.

 

Bibliografia