Hola

Aquí teniu la meva reflexió final.

 

Carpeta drive

:https://drive.google.com/file/d/1-nAWm06itYg4oXRIuMp5s_k7d0khDxPV/view?usp=drive_link

Segons el text de Mar Olivé, l’educació artística s’ha abordat de maneres diferents al llarg de la història; segon els objectius perseguits i la concepció de l’art de l’època.

Per aquest motiu, la reflexió i la existència del currículum en aquest camp, és a dir, que pretenem amb l’educació artística i com ho aconseguirem, és fonamental per a qualsevol docent. És amb aquestes preguntes que els docents ens adonem si estem sent coherents entre el que volem i entre el que realment volem fer a les aules.

Segons Gimeno Sacristan a l’article”¿Qué significa el currículum?(2010) El currículum ens ajuda a desplegar i concretar les competències bàsiques de l’àmbit artístic(visual, plàstica, música i dansa) per a l’educació primària; és una eina de regulació de les pràctiques pedagògiques, un instrument per a la discussió sobre la nostra realitat educativa, que defineix i condiciona el context educatiu ,un pacte social i un diàleg entre l’escola i l’entorn.També és el marc polític i normatiu que engloba les diferents mirades educatives, socials i polítiques .

Ester Forné i Rubén  Satorra(2023) Les propostes educatives en l’àmbit artístic han de crear situacions que motivin l’alumnat a crear les seves pròpies produccions artístiques a partir d’expressió d’idees, sentiments i sensacions, mitjançant la utilització creativa de diferents codis,eines,instruments i materials,mitjans,programes, aplicacions i tècniques culturals i artístiques.És fonamental que l’exploració dels diversos llenguatges artístics i de les diverses disciplines de manera pràctica, a més de l’aproximació a les propostes artístiques ja existents, .

Els elements que componen el currículum donen informació relativa a la gradació de l’assoliment de les competències de l’àmbit artístic al final de cada etapa educativa. Aporta també els continguts claus associats a cada competència i les orientacions metodològiques per a l’aplicació a l’aula.

A l’etapa d’educació primària, Educació Artística és una àrea de gran rellevància, ja que inclou les dimensions sensorial, intel·lectual, social, emocional, afectiva, estètica i creativa. Per aquest motiu, es generen mecanismes que permeten desenvolupar en l’alumnat diferents capacitats amb una projecció educativa que influeix directament en el seu desenvolupament integral. L’Educació Artística afavoreix la millora de l’atenció, estimula la percepció, la intel·ligència, la memòria a curt i llarg termini i potencia la imaginació, l’emotivitat i la creativitat. La podem considerar una eina poderosa de canvi social que promou la conscienciació i a l’ensenyança de les arts també tenen molt present al currículum educar i donar els coneixements als alumnes que els permetin evitar estereotips, mitificacions i prejudicis etnocèntrics per tal de poder construir a través dels aprenentatges adquirits una societat més sostenibles, justa i igualitària.

Buscant informació sobre el currículum he trobat el desplegament del currículum anterior Currículum 119/2015 i he observat que una de les diferencies entre els dos és que les dimensions que s’en parla al currículum 119/2015 en el currículum actual es treballen de forma transversal.

Al document del desplegament de les Competències bàsiques en l’àmbit artístic del Curriculum del 2016, es pot observar que es dividien els aprenentatges en dimensions i dins d’aquestes dimensions hi havia estructurades unes competències; en total 9, de les 4 que hi ha al currículum actual.

El desplegament curricular del 2016 aportava 3 dimensions i 9 competències que explico a continuació citants aquest document:

1. Percepció, comprensió i valoració: inclou les competències que fan que una persona adopti una actitud activa i conscient davant les realitats visuals i sonores existents a l’entorn natural i cultural. En resum, com a altres àmbits, si l’infant sap interpretar el que l’envolta serà capaç de valorar i gaudir d’aspectes estètics que en formen part i serà un adult capaç de participar de manera activa i creativa , del patrimoni artístic i les diverses vessants de la contemporaneïtat artística.
   • Competència 1. Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual i sonora de l’entorn natural i cultural.
   • Competència 2. Utilitzar elements bàsics dels llenguatges visual, corporal i musical i estratègies per comprendre i apreciar les produccions artístiques.
   • Competència 3. Comprendre i valorar elements significatius del patrimoni artístic proper, de Catalunya i d’arreu.
   • Competència 4. Comprendre i valorar elements significatius de la contemporaneïtat artística
2. Interpretació i producció: La interpretació i la producció tenen el principal objectiu de que les persones s’expressin i comuniquin utilitzant el llenguatge de les arts.
   • Competència 5. Emprar elements bàsics del llenguatge visual amb tècniques i eines artístiques per expressar[1]se i comunicar-se.
   • Competència 6. Interpretar música vocal i instrumental amb els elements i recursos bàsics del llenguatge musical.
   • Competència 7. Emprar els elements i recursos bàsics del llenguatge escènic per expressar-se, interpretar i comunicar-se
3. Imaginació i creativitat: segons el currículum, la imaginació i la creativitat són inherent en els humans i es poden desenvolupar i aprendre. Les arts nodreixen d’aprenentatges i reptes que són una base per preparar a les persones en la capacitat d’innovar.
   • Competència 8. Improvisar i crear amb els elements i recursos bàsics dels diferents llenguatges artístics.
   • Competència 9. Dissenyar i realitzar projectes i produccions artístiques multidisciplinàries

La presència de competències en el currículum ha implicat canvis necessaris en el què, el com i el perquè ha d’aprendre l’infant; i a l’hora també canvis en el rol que ha de tenir el mestre a l’aula. oportunitats per encarar problemàtiques ecosocials actuals, des de la perspectiva de la sostenibilitat i la superació de visions etnocèntriques.

El currículum d’educació artística és una eina on els docents poden extreure tots els elements necessaris per posteriorment programar les situacions d’aprenentatge que treballaran amb els alumnes; per aquest motiu una bona interpretació del currículum aporta al docent una bona gestió de la programació a l’aula i garantir una progressió adequada dels aprenentatges en els alumnes segons la seva etapa educativa.

L’àmbit curricular de l’educació artística al currículum actual està desglossada en 4 competències específiques i es associades que explico a continuació citant el document del Departament d’Educació(2022)

1. Descobrir propostes artístiques de diferents cultures, èpoques i estils mitjançant la percepció conscient de la realitat visual i sonora de l’entorn natural, social i cultural
2. Investigar i analitzar les diferents manifestacions cultural i artístiques i els seus contextos, emprant diversos canals i mitjans d’accés a la informació de manera responsable i crítica.
3. Experimentar i crear amb les possibilitats i qualitats del so, la imatge i els mitjans digitals per expressar i comunicar coneixements, idees, sentiments i emocions.
4. Dissenyar, elaborar i difondre produccions culturals i artístiques de manera creativa i col·laborativa per desenvolupar el sentit de pertinença i la consecució d’un resultat final.

El desplegament actual està acompanyat també d’uns indicadors que tenen diferents graus d’assoliment en funció del nivell i que tenen com a l’anterior currículum una gradació en funció de la maduresa de l’infants.

Les competències actuals estan acompanyades de continguts definits per a facilitar que els docents siguin conscients de quins coneixements concrets han d’adquirir els alumnes. Per exemple; dins de les competències 1 i 2 un contingut a treballar a tots els nivells seria l’Exploració i interpretació de l’entorn que es podria treballar per exemple treballant el patrimoni cultural proper fins al final de 2n i el patrimoni universal des de tercer a sisè.

Crec que aquesta concreció facilita la interpretació del currículum als docents i no deixa lloc a interpretacions molt subjectives segons la formació específica que el docent que imparteix l’assignatura.

Una de les febleses que segons “La carta de les arts a l’educació” especifica que hi ha un compromís molt feble per part de les administracions per tal de que el currículum es pugui desplegar amb totes les recomanacions i hi ha una manca de finançament real per part de les administracions per l’educació artística.

També al mateix document es diagnostica com una feblesa la manca de recursos per adaptar els materials i el suport als docents que materialitzen el currículum. Segons el documents caldria augmentar aquests recursos per tal de garantir el suport suficient per l’educació artística així com la formació continua als docents per al mateix àmbit.

També caldria interrelacionar més l’ambit artístiques amb altres àmbits curriculars per tal de promoure una interdisciplinitat. D’aquesta forma es podria establir una visió més enriquidora de l’aprenentatge dels alumnes.

Cal potenciar més els projectes en equip, pràctics i on es fomenti la creació individual dels alumnes adaptant el currículum a les diferents capacitats i dimensions culturals dels alumnes per fomentar una educació més inclusiva. Tot i que potser aquest repte no seria només de l’educació artística; es podria establir a tots els àmbits curriculars i és on encara queda un gran recorregut de feina per fer per part de les administracions per tal de dotar dels recursos humans i materials suficient perquè els docents puguin treballar amb l’alumnat als seus centres educatius.

 

Bibliografia

• https://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/primaria/curriculum-175-2022/Educacio-Artistica.pdf
• https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/primaria/curriculum-119-2015/
• Forum de les Arts a l’Educació de Catalunya.(2022).Carta de les Arts de l’Educació.
• Forné,Ester i Satorra, Rubén. Desplegament de l’àmbit curricular de l’educació artística.Text docent UOC, 2022.
• Gimeno Sacristan,José.¿Qué significa el currículum?” Sinéctica. Revista electrónica de educación.34,2010 p 11-43 ISSN 20077033
• Oliver,Mar. Perspectives sobre l’art i l’educació artística.Text docent UOC,2022.

Porto dies de molts fronts oberts en el meu dia a dia i just a una altra assignatura he vist un documental on parlava de noies musulmanes que es trobaven entre dos mons; per una banda el món que ha creat la seva família i per altra el món que elles volen i en el que són presents.

 

Foto pròpia: Atrapades entre dos mons

Moltes vegades penso en un dels factors de la meva vida…..la maternitat. La Maternitat ha omplert el meu dia a dia de grans moments, però també de grans angoixes, reptes, renuncies laborals i  professionals, grans desigualtats, moltes culpes , moltes  mirades no apropiades i molts sentiments contradictoris.

Ser mare és una experiència de vida meravellosa, però moltes vegades em plantejo com seria la meva vida paral·lela; la meva vida sense ser mare. Quins reptes m’hauria marcat, quines renuncies hauria fet o quin seria el meu futur professional més immediat.

Ara mateix sento que visc a mitja entre aquests dos grans projectes, el de ser la millor professional possible a la meva feina, que cal a dir que és molt vocacional, i el projecte de ser mare, que vaig encetar ara fa gairebé 11 anys i del qual no em penedeixo però potser ara mateix ho hauria viscut d’una altra manera. Sense renuncies.

Perquè malauradament encara hores d’ara som les dones les que fem el gran sacrifici de la criança, encara queda molt per canviar i espero que les meves filles visquin la seva maternitat o la seva renuncia a ella de forma lliure i empoderades a ser la dona que elles vulguin ser i no s’hagin de sentir entre dos mons o dos realitats molt diferents a les expectatives que s’han proposat a la seva vida.

Foto  pròpia 2: Quadre creat per mi. Representa la primera maternitat, gaudint dels petits detalls; realitzat amb tècnica de transferència d’imatges a llenç i tècniques d’scrapbooking.

Foto pròpia 3:El meu laberint de la maternitat. Representació gràfica

Foto pròpia 4: Junts som més forts. La corresponsabilitat en la criança

 

 

 

Enllaç Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1nuoJ3rqNdAIoEfVrGD8mhu8eKMu602CG?usp=share_link

Tradicions que donen vida als barris

Continuant amb la línia dels meus registres… en aquest vull donar visibilitat als barris on vivim i les seves tradicions populars.
Comencen les festes majors i els barris s’emplenen d’activitats on l’associacionisme de les ciutats surt a la llum i els altres ciutadans i ciutadanes coneixem totes les activitats que moltes d’aquestes entitats altruistament realitzen en benefici dels altres.
Aquesta vida, aquest associacionisme moltes vegades està poc reconegut o la ciutadania és poc coneixedora de la seva existència… que millor que les festes majors per donar veu i llum a aquestes entitats.
La labor del teixit associatiu dels barris i les ciutats és un agent important per donar vida als barris i nodrir-los de la cultura popular de la seva gent, de la gent que dona vida aquest teixit.
Per desgràcia actualment moltes d’aquestes associacions tenen crisis de relleneu, ja que les noves generacions no s’impliquen o participen i moltes d’aquestes associacions tenen juntes directives envellides o amb poca participació de gent per poder desenvolupar tots els projectes que els agradaria fer.
Aquesta explosió de la vida de les associacions a les festes majors donen veu a aquestes entitats i motiven a la gent del barri a formar-hi part per continuar donant vida i no deixar que morin les nostres tradicions més properes.

 

Enllaç a la Carpeta Google Drive:https://drive.google.com/drive/folders/1G2qZ5e7A5HL5wgXq0zRK9HlaouMJdr_q?usp=share_link

La vida la caminem juntes

Una mania fotogràfica que tinc és fer fotos d’esquena, en moviment o sense que ningú s’adoni de que l’estic fent. En elles pots captar moments de complicitat espontània entre amics, familiars o coneguts.

Podria dir que una de les costums que he agafat arrel de la preparació d’aquests registres és aprendre a anar caminant per la ciutat en el meu dia a dia i obligar-me a parar i mirar al meu voltant…en aquestes parades em fixo molt en els murals urbans que ens trobem a la ciutat; i just fa uns dies em vaig topar amb el de la fotografia 1.

Caminem juntes diu el mural; ens passem la vida caminant un al costat de l’altre però moltes vegades anem a velocitat màxima. Aquest moments de parar, mirar, gaudir de com es relaciones els demés són els moments gratificants que ens hem d’endur a la nostra retina.

Aquest mural em va endur a la meva infantesa, on el meu germà gran i jo teníem la tradició pels matins de posar una cançó de Joan Manuel Serrat on ell parafrasejava a Antonio Machado…Caminante no hay camino se hace camino al andar.

Totes hem de viure la nostra vida realitzant el nostre propi camí, sent lliures i gaudint dels petits moments que ens dona el camí que hem de recorrer.

Extracto de Proverbios y cantares (XXIX)

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

 

Bibliografia: A.Machado(1912) “Proverbios y cantares” del llibre Campos de Castilla

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge 1: Elaboració pròpia

Imatge 2: Elaboració pròpia

Imatge 3: Elaboració pròpia

Imatge 4: Elaboració pròpia

Drive:https://drive.google.com/drive/folders/1i0jjNT6vhjUggwpBmRzuQbG4RHtBMLPL?usp=share_link

LA VIDA NO ÉS UN SOMNI

Ens passem la vida somiant desperts; pensant el coses que podríem fer o podríem tenir; però després arrelem a la realitat i valorem el que realment estem fent a la nostra existència.

Somiar és maco però també hem de ser realistes amb el nostre dia a dia i la nostra capacitat d’on podem arribar; el nostre esforç i la nostra constància és el que posarà el fil a l’agulla en el nostre procés de vida. Actualment la cultura de l’esforç està poc arrelada a la nostra societat; la meva mare sempre em deia que podràs arribar allà on tu posis el limits; podràs somiar però poques vegades aquests somnis es faran realitat si per tu mateixa no els aconsegueixes.

Fa poc vaig tenir un somni impossible on una companya de feina que va morir fa poc; estava present en ell i a més a més el somni la representava curada sense la malaltia que se la va endur. Aquell dia em vaig despertar alegre, contenta i tot i saber que era un somni impossible; em vaig aixecar pensant que durant aquell dia tot seria possible. A vegades els somnis són petits impuls que ens dona el cervell mentre estem inconscients per poder tirar el nostre dia a dia de forma positiva; altres vegades ens aixequem sobresaltats en mig de la nit perquè el somni s’ha convertit en un malson; i aquella nit representa el nostre dia … per aquest motiu els somnis no ens han de suggestionar el nostre dia a dia i el que si que hem de saber valorar les nostres capacitats, actituds i esforços per poder dirigir la nostra vida assolint tots els objectius que ens marquen en ella… Perquè com bé diu el refrany…els somnis, somnis són!!

 

http://www.jananguita.cat/wp-content/uploads/qu%C3%A9-son-los-sue%C3%B1os.jpg

 

 

 

 

Deu curiositats sobre els somnis GETTY IMAGES

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1arhbsx_ZjxuliC-u0uDsoOSleqrkEmHb?usp=share_link

■ caos

Accessory

Partició sil·làbica: ca_os
Etimologia: del ll. chaos, i aquest, del gr. kháos ‘abisme, confusió i desordre abans de la creació del món’ 1a font: s. XIV, Llull

Body

masculí

1. MITOLOGIAEstat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món.
2. caos determinista FÍSICA Evolució irregular d’un sistema, molt sensible a les pertorbacions o a les imprecisions en les condicions inicials.
3. figuradament Confusió i desordre complet.
4. GEOMORFOLOGIA Apilotament confús de blocs, de roques

 

Porto dies donant voltes, pensant i repensant com continuar el fil d’aquest repte…la veritat és que tot  i que no ho sembli, per mi la meva definició de Vida seria similar a la de Caos. Per aquest motiu m’ha semblat adient mirar el diccionari i valorar la definició de la paraula Caos. I la veritat que la definició de més s’alinea amb la meva visió del concepte de Vida és la definició mitològica: “Confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món”

A vegades sembla que el caos domini la nostra vida per sobre d’ella. La feina,la casa, els estudis, els projectes que vols iniciar, els projectes que has iniciat i que tens pendents d’acabar, les idees que t’agradarien compartir, les que et guardes per tu fins que arribi el moment de que altres les coneguin…i el cap continua girant i girant, donant voltes i donant voltes….fins que un dia…boom…arriba el caos, satures i tornes a començar.

Quin límit li posem al caos perquè no domini el nostre dia a dia?

Cada persona el delimita i li posa la seva frontera perquè a vegades el caos pot ser útil per activar la nostra creativitat; però d’altres si et domina et pot generar confusió i desorientació i pot enfosquir la teva percepció de la vida. Per aquest motiu indagar en el nostre caos, parar i reflexionar pot ser fruit de grans idees i futurs projectes de vida.

I tú quin limits poses al teu CAOS?

Bibliografia: https://www.diccionari.cat/GDLC/caos

Drive:https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1X2MYjTtPJUqI4A5uydqNEVP0UAffs5z4

 

 

Acostumem a anar a plena velocitat en el nostre dia a dia, en setmanes intenses de feina, filles, activitats escolars….. sempre tenim coses planificades, no tenim gairebé temps de parar i reflexionar ….des que he comentat aquest repte, he pres la consciència d’observar més atentament impulsos o accions que poden determinar el meu dia a dia i que hauriem de destacar de la nostra vida. Podria dir que actualment la sensació de no arribar a tot, em fa veure la vida a una velocitat màxima; com podem observar en aquest vídeo d’un dia qualsevol del tràfic de Barcelona….. tot i tenir de fons la Sagrada Família i moltes obres d’art que ens envolten a la ciutat…. la vida corre com els cotxes i hem d’aprendre a parar, gaudir i dedicar-nos temps a valorar que som importants…la vida correrà pels nostres ulls ràpid, però hem de saber parar per gaudir els moments que realment importen.

Després d’aquesta imatge vaig parar i vaig continuar el meu passeig per Barcelona; observant  i volia destacar el mural de la paraula VIDA, per què just en aquell passeig el vaig trobar i no em va semblar una casualitat…. vosaltres que en penseu?

 

Adhereixo l’enllaç a GoogleDrive: https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1Rzpq52WKYVSi0OBMm3DgYq4xgWkkcGkr

 

Em considero una persona molt observadora, i una de les coses que m’agrada enregistrar són els grafitis que em vaig trobant a Barcelona; ciutat on treballo. Just al costat de la meva feina hi ha uns murs lliures on diversos artistes urbans impregnen la seva essència.

Parlant de la línia que vull treballar als registres; la vida des de diferents vessants, m’ha semblat rellevant aquesta imatge de Salvador Dalí tan representativa.

Salvador Dalí interpretava la seva realitat des de la invenció, amb imatges oníriques que simulaven un somni o una irrealitat. Per Dalí la pintura surrealista va ser un suport que li va permetre generar mons idealitzats i inventats plens de fantasia.

A vegades podríem dir que tots i totes tenim una mica d’aquesta visió de la vida, idealitzem moments i experiències i tots busquem que els nostres somnis es facin realitat.