ActiFolio: Mans a l'obra!: Explorem i representem l'entorn amb imatge i so

Porto dies de molts fronts oberts en el meu dia a dia i just a una altra assignatura he vist un documental on parlava de noies musulmanes que es trobaven entre dos mons; per una banda el món que ha creat la seva família i per altra el món que elles volen i en el que són presents.

 

Foto pròpia: Atrapades entre dos mons

Moltes vegades penso en un dels factors de la meva vida…..la maternitat. La Maternitat ha omplert el meu dia a dia de grans moments, però també de grans angoixes, reptes, renuncies laborals i  professionals, grans desigualtats, moltes culpes , moltes  mirades no apropiades i molts sentiments contradictoris.

Ser mare és una experiència de vida meravellosa, però moltes vegades em plantejo com seria la meva vida paral·lela; la meva vida sense ser mare. Quins reptes m’hauria marcat, quines renuncies hauria fet o quin seria el meu futur professional més immediat.

Ara mateix sento que visc a mitja entre aquests dos grans projectes, el de ser la millor professional possible a la meva feina, que cal a dir que és molt vocacional, i el projecte de ser mare, que vaig encetar ara fa gairebé 11 anys i del qual no em penedeixo però potser ara mateix ho hauria viscut d’una altra manera. Sense renuncies.

Perquè malauradament encara hores d’ara som les dones les que fem el gran sacrifici de la criança, encara queda molt per canviar i espero que les meves filles visquin la seva maternitat o la seva renuncia a ella de forma lliure i empoderades a ser la dona que elles vulguin ser i no s’hagin de sentir entre dos mons o dos realitats molt diferents a les expectatives que s’han proposat a la seva vida.

Foto  pròpia 2: Quadre creat per mi. Representa la primera maternitat, gaudint dels petits detalls; realitzat amb tècnica de transferència d’imatges a llenç i tècniques d’scrapbooking.

Foto pròpia 3:El meu laberint de la maternitat. Representació gràfica

Foto pròpia 4: Junts som més forts. La corresponsabilitat en la criança

 

 

 

Enllaç Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1nuoJ3rqNdAIoEfVrGD8mhu8eKMu602CG?usp=share_link

Tradicions que donen vida als barris

Continuant amb la línia dels meus registres… en aquest vull donar visibilitat als barris on vivim i les seves tradicions populars.
Comencen les festes majors i els barris s’emplenen d’activitats on l’associacionisme de les ciutats surt a la llum i els altres ciutadans i ciutadanes coneixem totes les activitats que moltes d’aquestes entitats altruistament realitzen en benefici dels altres.
Aquesta vida, aquest associacionisme moltes vegades està poc reconegut o la ciutadania és poc coneixedora de la seva existència… que millor que les festes majors per donar veu i llum a aquestes entitats.
La labor del teixit associatiu dels barris i les ciutats és un agent important per donar vida als barris i nodrir-los de la cultura popular de la seva gent, de la gent que dona vida aquest teixit.
Per desgràcia actualment moltes d’aquestes associacions tenen crisis de relleneu, ja que les noves generacions no s’impliquen o participen i moltes d’aquestes associacions tenen juntes directives envellides o amb poca participació de gent per poder desenvolupar tots els projectes que els agradaria fer.
Aquesta explosió de la vida de les associacions a les festes majors donen veu a aquestes entitats i motiven a la gent del barri a formar-hi part per continuar donant vida i no deixar que morin les nostres tradicions més properes.

 

Enllaç a la Carpeta Google Drive:https://drive.google.com/drive/folders/1G2qZ5e7A5HL5wgXq0zRK9HlaouMJdr_q?usp=share_link

La vida la caminem juntes

Una mania fotogràfica que tinc és fer fotos d’esquena, en moviment o sense que ningú s’adoni de que l’estic fent. En elles pots captar moments de complicitat espontània entre amics, familiars o coneguts.

Podria dir que una de les costums que he agafat arrel de la preparació d’aquests registres és aprendre a anar caminant per la ciutat en el meu dia a dia i obligar-me a parar i mirar al meu voltant…en aquestes parades em fixo molt en els murals urbans que ens trobem a la ciutat; i just fa uns dies em vaig topar amb el de la fotografia 1.

Caminem juntes diu el mural; ens passem la vida caminant un al costat de l’altre però moltes vegades anem a velocitat màxima. Aquest moments de parar, mirar, gaudir de com es relaciones els demés són els moments gratificants que ens hem d’endur a la nostra retina.

Aquest mural em va endur a la meva infantesa, on el meu germà gran i jo teníem la tradició pels matins de posar una cançó de Joan Manuel Serrat on ell parafrasejava a Antonio Machado…Caminante no hay camino se hace camino al andar.

Totes hem de viure la nostra vida realitzant el nostre propi camí, sent lliures i gaudint dels petits moments que ens dona el camí que hem de recorrer.

Extracto de Proverbios y cantares (XXIX)

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

 

Bibliografia: A.Machado(1912) “Proverbios y cantares” del llibre Campos de Castilla

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge 1: Elaboració pròpia

Imatge 2: Elaboració pròpia

Imatge 3: Elaboració pròpia

Imatge 4: Elaboració pròpia

Drive:https://drive.google.com/drive/folders/1i0jjNT6vhjUggwpBmRzuQbG4RHtBMLPL?usp=share_link

LA VIDA NO ÉS UN SOMNI

Ens passem la vida somiant desperts; pensant el coses que podríem fer o podríem tenir; però després arrelem a la realitat i valorem el que realment estem fent a la nostra existència.

Somiar és maco però també hem de ser realistes amb el nostre dia a dia i la nostra capacitat d’on podem arribar; el nostre esforç i la nostra constància és el que posarà el fil a l’agulla en el nostre procés de vida. Actualment la cultura de l’esforç està poc arrelada a la nostra societat; la meva mare sempre em deia que podràs arribar allà on tu posis el limits; podràs somiar però poques vegades aquests somnis es faran realitat si per tu mateixa no els aconsegueixes.

Fa poc vaig tenir un somni impossible on una companya de feina que va morir fa poc; estava present en ell i a més a més el somni la representava curada sense la malaltia que se la va endur. Aquell dia em vaig despertar alegre, contenta i tot i saber que era un somni impossible; em vaig aixecar pensant que durant aquell dia tot seria possible. A vegades els somnis són petits impuls que ens dona el cervell mentre estem inconscients per poder tirar el nostre dia a dia de forma positiva; altres vegades ens aixequem sobresaltats en mig de la nit perquè el somni s’ha convertit en un malson; i aquella nit representa el nostre dia … per aquest motiu els somnis no ens han de suggestionar el nostre dia a dia i el que si que hem de saber valorar les nostres capacitats, actituds i esforços per poder dirigir la nostra vida assolint tots els objectius que ens marquen en ella… Perquè com bé diu el refrany…els somnis, somnis són!!

 

http://www.jananguita.cat/wp-content/uploads/qu%C3%A9-son-los-sue%C3%B1os.jpg

 

 

 

 

Deu curiositats sobre els somnis GETTY IMAGES

Drive: https://drive.google.com/drive/folders/1arhbsx_ZjxuliC-u0uDsoOSleqrkEmHb?usp=share_link

■ caos

Accessory

Partició sil·làbica: ca_os
Etimologia: del ll. chaos, i aquest, del gr. kháos ‘abisme, confusió i desordre abans de la creació del món’ 1a font: s. XIV, Llull

Body

masculí

1. MITOLOGIAEstat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món.
2. caos determinista FÍSICA Evolució irregular d’un sistema, molt sensible a les pertorbacions o a les imprecisions en les condicions inicials.
3. figuradament Confusió i desordre complet.
4. GEOMORFOLOGIA Apilotament confús de blocs, de roques

 

Porto dies donant voltes, pensant i repensant com continuar el fil d’aquest repte…la veritat és que tot  i que no ho sembli, per mi la meva definició de Vida seria similar a la de Caos. Per aquest motiu m’ha semblat adient mirar el diccionari i valorar la definició de la paraula Caos. I la veritat que la definició de més s’alinea amb la meva visió del concepte de Vida és la definició mitològica: “Confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món”

A vegades sembla que el caos domini la nostra vida per sobre d’ella. La feina,la casa, els estudis, els projectes que vols iniciar, els projectes que has iniciat i que tens pendents d’acabar, les idees que t’agradarien compartir, les que et guardes per tu fins que arribi el moment de que altres les coneguin…i el cap continua girant i girant, donant voltes i donant voltes….fins que un dia…boom…arriba el caos, satures i tornes a començar.

Quin límit li posem al caos perquè no domini el nostre dia a dia?

Cada persona el delimita i li posa la seva frontera perquè a vegades el caos pot ser útil per activar la nostra creativitat; però d’altres si et domina et pot generar confusió i desorientació i pot enfosquir la teva percepció de la vida. Per aquest motiu indagar en el nostre caos, parar i reflexionar pot ser fruit de grans idees i futurs projectes de vida.

I tú quin limits poses al teu CAOS?

Bibliografia: https://www.diccionari.cat/GDLC/caos

Drive:https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1X2MYjTtPJUqI4A5uydqNEVP0UAffs5z4

 

 

Acostumem a anar a plena velocitat en el nostre dia a dia, en setmanes intenses de feina, filles, activitats escolars….. sempre tenim coses planificades, no tenim gairebé temps de parar i reflexionar ….des que he comentat aquest repte, he pres la consciència d’observar més atentament impulsos o accions que poden determinar el meu dia a dia i que hauriem de destacar de la nostra vida. Podria dir que actualment la sensació de no arribar a tot, em fa veure la vida a una velocitat màxima; com podem observar en aquest vídeo d’un dia qualsevol del tràfic de Barcelona….. tot i tenir de fons la Sagrada Família i moltes obres d’art que ens envolten a la ciutat…. la vida corre com els cotxes i hem d’aprendre a parar, gaudir i dedicar-nos temps a valorar que som importants…la vida correrà pels nostres ulls ràpid, però hem de saber parar per gaudir els moments que realment importen.

Després d’aquesta imatge vaig parar i vaig continuar el meu passeig per Barcelona; observant  i volia destacar el mural de la paraula VIDA, per què just en aquell passeig el vaig trobar i no em va semblar una casualitat…. vosaltres que en penseu?

 

Adhereixo l’enllaç a GoogleDrive: https://drive.google.com/drive/u/2/folders/1Rzpq52WKYVSi0OBMm3DgYq4xgWkkcGkr

 

Em considero una persona molt observadora, i una de les coses que m’agrada enregistrar són els grafitis que em vaig trobant a Barcelona; ciutat on treballo. Just al costat de la meva feina hi ha uns murs lliures on diversos artistes urbans impregnen la seva essència.

Parlant de la línia que vull treballar als registres; la vida des de diferents vessants, m’ha semblat rellevant aquesta imatge de Salvador Dalí tan representativa.

Salvador Dalí interpretava la seva realitat des de la invenció, amb imatges oníriques que simulaven un somni o una irrealitat. Per Dalí la pintura surrealista va ser un suport que li va permetre generar mons idealitzats i inventats plens de fantasia.

A vegades podríem dir que tots i totes tenim una mica d’aquesta visió de la vida, idealitzem moments i experiències i tots busquem que els nostres somnis es facin realitat.