VIDA

Va coincidir l’inici d’aquesta activitat amb la mort d’una companya de feina molt estimada, més que companya era amiga.

Ella sempre pendent de tothom i va deixar d’estar pendent de si mateixa. Feia anys que tenia un problema amb l’alimentació; però no va haver forma d’ajudar-la. I finalment, després de moltes lluites, es va deixar vèncer per la malaltia i ens va deixar per sempre.

És en aquest moments on et penses moltes coses; ella era una dona que va deixar una empenta molt forta, reivindicativa com la que més, la vam acomiadar un 8 de Març, no podia ser més significatiu el dia.

Aquesta situació em va fer plantejar el meu ritme de vida, sempre corrents, sempre amb llistes pendents de coses a fer, portant mil projectes a la vegada, compaginant la teva vida laboral amb la familiar i estant sempre a mitges a tot arreu….va arribar un punt on el meu cap va dir prou….no podia continuar pensant més i va decidir parar.

Parar per necessitat, deixar de mirar per tothom i mirar per mi mateixa, gaudir dels petits moments en família, de les abraçades, dels reptes que tens endavant; aprendre a saltar els obstacles o a donar-li la volta i transformar-los en aprenentatges.

Però la vida també ens ha de fer diferents i emplenar-nos de valors que puguem transmetre als nostres , ensenyar el perquè cal lluitar-la i aprendre a viure-la en igualtat. Ens trobarem obstacles i no passarà res; ens en sortirem sempre si els nostres ideals i valors van per davant.

Necessitem als altres per Viure…els éssers humans ens nodrim dels demés i per aquest motiu és molt important viure plegades, realitzar aquest camí meravellós que és la vida Junts i Juntes i deixar marxar quan sigui necessari a les persones que no emplenen aquest bagul d’aprenentatges.

Cada any celebrem la vida, bufem les espelmes i demanem un desig; quan eres petita demanaves sempre la teva joguina de moda, a veure si hi havia sort i el desig d’aniversari te la portava; quan et fas gran els desitjos canvien i realment el que vols és poder continuant celebrant cada any la vida amb els teus més propers.

Enguany feia el pas del 39 als 40; els canvis de dècada són sempre reflexius; sembla que és mig obligatori fer un llistat de coses pendents a fer o que he fet durant la última dècada…però res més juny de la realitat; no cal posar-se moltes expectatives; només saber envoltar-se de les persones indicades; aquelles que són les teves persones vitamina.

Vitamina que necessites cada dia per tirar endavant i valorar totes les coses bones que tens al teu voltant; i trobant a faltar a les persones que han marxat. Cal a dir que en el nostre cor perduraran durant tota la nostra vida.

Només li demano a la vida això, poder ser una d’aquestes persones que perdurarà per sempre al cor de les meves persones més properes; persones que omplen la meva vida de grans moments i records.

Aquest vídeo va per tu Marta, avui celebraríem la teva vida, però el destí va decidir que deixessis de bufar espelmes…però la teva empenta està dins de totes les persones que hem tingut la sort de formar part de la teva vida; coneixe’t m’ha fet ser qui realment soc.

https://drive.google.com/file/d/1_q1YL-pMUcJzI4ISIMnNziVlWS0uJ3Dh/view?usp=drive_link