Cada any celebrem la vida

Estic a dos dies de fer els 40 anys, i pensant com continuar amb els meus registres he volgut fer la reflexió sobre la tradició que cada any tenim de celebrar el dia del nostre naixement, d’on vindrà aquesta tradició i els costums darrera ella?

Buscant  he trobat un article de l’Ara on parla dels aniversaris i les tradicions culturals  envers aquesta celebració.

En ell cita el llibre del psicòleg  Christian Helson Petite psychologie de l’anniversaire on l’autor mostra la correlació entre els suïcidis de persones de menys de vint-i-cinc anys i de més de setanta cinc amb la seva data d’aniversari; així com altres reaccions negatives que es produeixen quan s’acosta l’assenyalada data.

Per altra banda descriu la festa de l’aniversari en els infants com un mitjà útil per comprovar els vincles afectius i les trobades familiars. És un moment on tothom et dona bons desitjos i en el cas dels infants es reafirma l’auto-confiança en sentir-se estimats.

La celebració de l’aniversari es podria descriure com una pràctica egòlatra i narcisista; en l’antiguitat els faraons o emperadors aprofitaven aquesta celebració per aplicar accions més injustes i repressives amb els seus súbdits.

No sempre la celebració de l’aniversari ha estat ben vista per la societat ja que era considerada una festa pagana i durant molt de temps les comunitats cristianes ho van veure amb mals ulls.

A l’Europa cristiana medieval el dia de l’aniversari era menys important que el dia de la mort i el que si que celebraven era el sants i acostumaven a posar el nom del dia de naixement; això si que era motiu de celebració.

Als països protestants qüestionaven la celebració dels sants i va tornar a sorgir l’antiga tradició pagana de celebrar els aniversaris; i van recuperat l’ús del pastís amb espelmes.Aquesta costum prové dels antics grecs on oferien a la deessa Artemisa pastissos amb mel i espelmes per tal de buscar la seva protecció.

Aquesta tradició s’instaura durant els segles XVI i XIX de forma gradual amb una instauració massiva al segle XX quan també es compon la tradicional cançó Happy birthday als Estats Units i es popularitza a tot el món a través de la radio i el cinema. Cançó que ha estat traduïda en diversos idiomes i es canta per celebrar la vida.

Jo des de l’any passat he agafat la tradició personal de fer una foto al pastís d’aniversari amb les espelmes enceses. Amb ella vull recordar que la vida no s’ha de celebrar només un dia; cada dia hauriem de bufar espelmes i que s’acompleixin tots els nostres desitjos.

Cada canvi de dècada és un canvi d’etapa i mirant la vista enrere, puc valorar que tots els desitjos demanats durant l’última dècada s’han materialitzat; tot i que a la llarga no és la funció més important de fer anys; ho més important és poder continuar fabricant desitjos amb les persones més estimades.

Mentrestant…..continuarem celebrant la vida!!!

 

 

Article Diari Ara: https://www.fragmenta.cat/wp-content/uploads/2015/04/ara35.pdf

Carpeta drive: https://drive.google.com/drive/folders/1wPxnlK-F9Q43RzPki4t4_oJ4k2DdrNe9?usp=drive_link