La vida la caminem juntes

Una mania fotogràfica que tinc és fer fotos d’esquena, en moviment o sense que ningú s’adoni de que l’estic fent. En elles pots captar moments de complicitat espontània entre amics, familiars o coneguts.

Podria dir que una de les costums que he agafat arrel de la preparació d’aquests registres és aprendre a anar caminant per la ciutat en el meu dia a dia i obligar-me a parar i mirar al meu voltant…en aquestes parades em fixo molt en els murals urbans que ens trobem a la ciutat; i just fa uns dies em vaig topar amb el de la fotografia 1.

Caminem juntes diu el mural; ens passem la vida caminant un al costat de l’altre però moltes vegades anem a velocitat màxima. Aquest moments de parar, mirar, gaudir de com es relaciones els demés són els moments gratificants que ens hem d’endur a la nostra retina.

Aquest mural em va endur a la meva infantesa, on el meu germà gran i jo teníem la tradició pels matins de posar una cançó de Joan Manuel Serrat on ell parafrasejava a Antonio Machado…Caminante no hay camino se hace camino al andar.

Totes hem de viure la nostra vida realitzant el nostre propi camí, sent lliures i gaudint dels petits moments que ens dona el camí que hem de recorrer.

Extracto de Proverbios y cantares (XXIX)

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.

 

Bibliografia: A.Machado(1912) “Proverbios y cantares” del llibre Campos de Castilla

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge 1: Elaboració pròpia

Imatge 2: Elaboració pròpia

Imatge 3: Elaboració pròpia

Imatge 4: Elaboració pròpia

Drive:https://drive.google.com/drive/folders/1i0jjNT6vhjUggwpBmRzuQbG4RHtBMLPL?usp=share_link